El müradèl – Il muretto – poesia di Velise Bonfante in dialetto bresciano recitata dall’attore Alberto Zacchi
El müradèl
Röstech, nisü g’ha de véder che ‘l pians
el müradèl scröstàt col mös-cc en bas,
ma sö la sciarpa verda ghe sbrizùla
làgrime bianche, brize de calsina.
Amó l’è lé, ma vècc el sèrf pö a niènt
e isé, l’è töt en scaragnà de mìgole
selvàdeghe che g’ha de ridulà
sö i pè, en mès a la colana de fiur zalcc.
Per tignis sö, el s’è vistit a festa
ma l’è mia asé mitis en bel capèl
de fòje frèsche ensima. El naza l’aria
e l’ort, che vanga pö nisü, lü ‘l varda.
Ma el g’ha de tègner dür, mia lasas nà
per na lözèrta l’è amó caza gajàrda.
Il muretto
Burbero, nessuno deve vedere che piange / il muretto scrostato col muschio in basso, / ma su quella sciarpa verde sbriciolano / lacrime bianche, granellini di calce. // Ancora è lì, ma vecchio, non serve a nulla / e così, è tutto un piangere di minuscoli pezzetti / incontrollabili (selvaggi) che devono rotolare / sui piedi, in mezzo alla collana di fiori gialli. // Per non demoralizzarsi, si veste a festa / ma non basta mettersi un bel cappello / di foglie fresche. Annusa l’aria / e guarda l’orto che nessuno vanga più. / Ma deve resistere, non lasciarsi andare / per una lucertola ancora è robusta casa.